La influència de Reus en els èxits empresarials de bonÀrea
Enguany ha estat un exercici especial per al grup alimentari bonÀrea, amb el relleu a la presidència. El seu fundador i gran visionari Jaume Alsina ha cedit la presidència executiva, després de seixanta-set anys, al seu fill i conseller delegat Ramon Alsina, amb un clar missatge de continuïtat del projecte empresarial i, al mateix temps, de noves il·lusions pel canvi generacional. Una història d’èxit de gairebé setanta anys, sorgit a partir d’una cooperativa creada a Guissona, un petit poble de la Segarra, fins a convertir-se en un gegant de l’alimentació amb una facturació pròxima als 3.000 milions d’euros i amb més de 6.600 treballadors. Per explicar tota aquesta evolució, la companyia ha editat recentment el llibre bonÀrea: Crònica d’una transformació, en què en format de conversa Jaume Alsina repassa les claus d’aquest model singular. En alguns dels moments importants de la trajectòria de bonÀrea, la influència de Reus ha estat decisiva.
L’inici de la cooperativa lleidatana fa gairebé 70 anys es va inspirar en la Comarcal
Sempre s’ha dit que la Segarra (Lleida) és terra dura, amb una agricultura de secà i de cereal. Per això, sempre s’ha atribuït als segarrencs un caràcter auster i fins i tot garrepa, condicionats per si arribava una mala collita. En canvi, la comarca veïna de l’Urgell ha estat més amiga de l’aparença, en bona part per l’abundància que generava el regadiu per l’arribada del canal. En un context de fort èxode rural cap a la gran ciutat per la mecanització del camp, sorgeix l’any 1958 la Cooperativa Agropecuària de Guissona. Tot i existir un sindicat agrícola a la població, Jaume Alsina i un grup de col·laboradors van voler seguir el model d’una entitat pionera a Catalunya en aquell moment, com era la Cooperativa Comarcal d’Avicultura de Reus. Alsina va estudiar Veterinària a Saragossa, on va coincidir amb el fill de president de l’entitat reusenca, Antonio Gil. Com també va passar al Camp de Tarragona, moltes cases van habilitar corrals com a embrió de les posteriors granges, pensades per abastir carn i ous a les grans ciutats. L’entitat lleidatana ja va crear l’any 66 el primer contracte de producció de pollastres, basat a proporcionar pollets als socis ramaders per al seu engreix. Precisament, una de les claus de l’èxit en la part inicial del procés han estat els contractes d’integració, que han aportat estabilitat als grangers i una menor exposició als lògics alts i baixos de preus de la carn.
Un dels moments més significatius del projecte bonÀrea és a les portes del canvi de segle, quan es decideix transformar la cooperativa en una societat mercantil, sota la denominació de Corporación Alimentaria Guissona SA. Va ser una decisió no exempta de polèmica perquè era clarament avançada en el temps. Fent balanç d’aquell moment, Alsina explica en el llibre que justament la crisi de la Comarcal i d’altres cooperatives, tant catalanes com internacionals, va fer-los replantejar el model de governança per garantir la viabilitat futura i els plans de creixement. La fórmula encara vigent avui va ser molt imaginativa: es va mantenir la Cooperativa Agropecuària de Guissona per a l’activitat ramadera, mentre que la resta d’activitats (fàbriques, escorxadors, locals comercials, flota transport) es van incorporar a la nova societat, amb els socis convertits en accionistes.
El primer pilot per decidir les botigues pròpies es va fer en un magatzem de la ciutat
Faltava l’últim pas: dominar el canal de distribució. No n’hi havia prou amb proporcionar una producció ramadera estable si no s’aconseguia una comercialització adequada. El mateix Alsina qualifica al llibre com a «triple salt mortal» l’aposta per un canal propi mitjançant les botigues bonÀrea. Tot va començar amb un pilot que es va fer a Guissona i a Reus, on hi havia un magatzem pensat inicialment per al mercat majorista. En el mateix llibre, el fundador explica que «la nostra intuïció era encertada, hi havia lloc per a la nostra proposta, els veïns de Reus van dictar el veredicte i van aclarir el camí perquè bonÀrea es transformés en un cas d’estudi únic al món».
El llibre ajuda a entendre el secret de l’èxit de bonÀrea: productes de la màxima qualitat a molt bon preu; model de governança adequat per afrontar els nous reptes sense perdre l’essència cooperativa; i una gestió basada en la planificació estratègica i la mirada a llarg termini, amb una clara aposta per la innovació.
