Bàrbars a la butxaca i una crisi eterna
«Europa està molt mal equipada pel món que ve. Som una economia molt oberta en un context d’antiglobalització i, al mateix temps, la tornada a la guerra encaixa poc en un continent de valors, de poder tou i que havia fiat la seva defensa als Estats Units». El periodista tarragoní Claudi Pérez ha plasmat en el llibre Las invasiones bárbaras els seus trenta anys d’ofici, bona part d’ells des de Brussel·les com a corresponsal d’El País. A partir de la seva experiència, fa una anàlisi del primer quart de segle, caracteritzat per la successió de crisis i per les ferides encara molt vives de la gran recessió del 2008.
El tarragoní Claudi Pérez ha exercit una llarga etapa com a corresponsal a Brussel·les
La brillant trajectòria de Claudi Pérez l’han convertit en un testimoni privilegiat per entendre les claus econòmiques i polítiques viscudes a partir del canvi de segle, amb Europa com a referent. Més enllà de la seva llarga estada a la ciutat comunitària, va viatjar, el 2008, a Nova York l’endemà de la caiguda de Lehman Brothers que va desencadenar la gran crisi financera. Va viure en primera línia el col·lapse del sistema bancari d’Islàndia. I ha viatjat sovint a Grècia per explicar l’evolució del país després de tres traumàtics rescats.
Per a Pérez ara seria el moment per als polítics de gran nivell, que no hi són, per deixar en segon terme els buròcrates i així afrontar reformes pendents, com una integració més intensa, més autonomia de defensa i una governança de majories reforçades en substitució de les unanimitats. “Europa està despistada per dues grans raons. Des de dalt hi ha un greu problema de lideratge amb l’actual presidenta de la Comissió Europea (CE), Ursula Von der Leyen, que es comporta més aviat com una política regional de la Baixa Saxònia i té tendència a mirar cap a la ultradreta; i des de baix no hi ha una societat civil mobilitzada que demani als seus governants que no perdem el tren del futur”, resumeix. Per a ell, hi ha set reptes que ha d’afrontar Europa: una política de defensa comuna sense els Estats Units; la priorització de l’agenda verda després d’un dur estiu; l’arribada de l’extrema dreta al govern de molts països; la gestió de la migració, més enllà d’un aspecte de seguretat i fronteres, amb Ceuta com últim exponent; l’estancament econòmic d’Alemanya, França i Itàlia; el desenvolupament de la intel·ligència artificial pròpia; i redefinir la relació amb la Xina i la seva indústria.
El llibre “Invasiones bárbaras” és una crònica política i econòmica dels últims 25 anys
Una de les tesis del llibre és que la crisi financera del 2008 encara segueix amb nosaltres. Bona part del populisme actual és conseqüència de la ira de la població davant les creixents desigualtats i més inseguretat econòmica que el liberalisme europeu no ha sabut resoldre. En aquest sentit, el periodista tarragoní és molt crític amb el lideratge europeu d’Angela Merkel, que va imposar una austeritat expansiva amb grans retallades en la despesa pública i reformes draconianes a Portugal, Irlanda, Grècia i Espanya. «Va utilitzar la crisi amb brutalitat al servei dels seus interessos a curt termini i ara la seva Alemanya pateix una crisi estructural per no haver fet els deures que va obligar a fer en altres països», raona l’autor del llibre. «Els seus tres puntals de l’Europa alemanya eren el paraigua de la seguretat dels Estats Units, l’energia barata de Rússia i l’exportació de cotxes a la Xina; tot això s’ha enfonsat de cop. Cal estar atents a la seva reacció, en un país que vol tenir l’exèrcit més gran d’Europa i amb unes enquestes que situen la ultradreta per sobre del 30%», afegeix.
El llibre alerta que els veritables nous enemics d’Europa (els bàrbars) són les grans plataformes digitals que imposen un tecnocapitalisme depredador, caracteritzat per la concentració de poder en poques mans (companyies tecnològiques) i, a la vegada, per una reducció dels controls. «És una nova forma de dominació, en què des de les xarxes socials introdueixen els debats i modelen la forma de pensar. Han tingut un paper clau en el Brexit i en determinades eleccions de països europeus i llatinoamericans i cal demanar als polítics que ho acotin i ho regulin», argumenta el periodista. Malgrat tot, l’assaig també serveix per desmentir les recurrents prediccions apocalíptiques i defensa la capacitat de resiliència històrica d’Europa, justament en els moments de gran crisi.
