Josep Zulueta, el gran polític agrarista català en temps de la fil·loxera

«Un polític catalanista fora dels partits catalanistes, un republicà abans de la república i un polític honrat dins d’un sistema de naturalesa corrupta». Així és com defineix Josep Zulueta (1858-1925) l’historiador Carles Gascón, després d’escriure la seva biografia a propòsit del centenari de la seva mort amb el suggeridor títol de L’home que va canviar el Pirineu. Zulueta va exercir durant vint anys de diputat a les Corts de Madrid per la circumscripció de Vilafranca i va ser per damunt de tot un polític agrarista que va defensar la transformació del món agrari i l’impuls del cooperativisme després del gran cop que va significar la fil·loxera, amb un gran impacte a Catalunya. Un personatge avançat a la seva època del qual l’esclat de la Guerra Civil i el franquisme va esborrar part de la seva petjada.

Zulueta aconsegueix per primera vegada escó a Madrid el 1903 després d’una intensa militància agrària, que va portar-lo a presidir la Federació Agrícola Catalana, que agrupava una vintena d’associacions. Com a diputat per la circumscripció de Vilafranca va centrar part de la seva activitat a defensar els interessos vitivinícoles després de la gran crisi provocada per la fil·loxera, sense oblidar les reivindicacions dels rabassaires, els pagesos que amb la destrucció de les vinyes podien perdre el contracte de les terres davant els propietaris. «La seva acció política tenia dos fonaments. Per una banda, la millora de les infraestructures del món rural, tant en forma de carreteres per millorar les vies de comunicació, com en xarxa de camins per accedir a tots els territoris. D’altra banda, també era molt crític amb els tributs que havien d’assumir les famílies pageses, com l’impost de consums que s’aplicava a productes de primera necessitat, i que representava una pèrdua de renda que s’hagués pogut destinar a la millora de les explotacions», resumeix Gascón.

Va defensar la modernització d’infraestructures i un millor tracte per als pagesos

Durant la seva trajectòria de vint anys a les Corts de Madrid va militar en diferents partits de l’òrbita republicana federal i progressista, com la Unió Republicana o el Partit Reformista, en un context d’alternança entre governs liberals i conservadors i en què dominava el caciquisme i els poders locals. En un moment de gran incertesa, Zulueta va voler traslladar al Congrés una visió moderna de l’agricultura, des d’una perspectiva econòmica. Per a ell, el futur no depenia d’atorgar ajuts als pagesos, sinó de desenvolupar eines per a la seva organització, finançament i comercialització. No és cap casualitat que fos ell l’encarregat de defensar l’aprovació el 1906 de la llei de sindicats agrícoles, com a marc jurídic per fomentar el cooperativisme seguint l’exemple d’Anglaterra, França i Alemanya. «La creació d’un banc nacional de crèdit agrari va ser una altra de les seves aportacions, amb l’objectiu de facilitar finançament per la modernització de les explotacions. Fins i tot havia trobat un inversor francès, però va topar-se amb el bloqueig polític de Madrid», afegeix l’historiador.

Va impulsar un nou model econòmic al Pirineu, amb la introducció de la cria de vaques

Molt amic de l’escriptor Miguel de Unamuno, va ser un ferm defensor de l’oficialitat del català al Congrés i també de l’impuls de l’autonomia de Catalunya, que es va concretar en el breu període de la Mancomunitat (1914-1925). Amb el fill exiliat a Mèxic, on encara viuen els seus descendents, el seu gran llegat és la fundació el 1915 de la Cooperativa Cadí, a la Seu d’Urgell. Tot i que el títol del llibre pot semblar agosarat, el Pirineu era un paisatge de vinya fins a la fil·loxera. Per motius de salut va arribar a l’Alt Urgell i va adquirir-ne una finca, des de la qual va impulsar un model econòmic alternatiu, com va ser la cria de vaques procedents de Suïssa. «Amb l’excedent de llet, que no deixava de ser un producte exòtic en aquell moment, es va optar per l’elaboració de derivats làctics, com la mantega i més endavant el formatge. El seu exemple va ser replicat amb la creació d’altres cooperatives a la Vall d’Aran i la Garrotxa, circumstància que va permetre fixar famílies al territori de muntanya», raona Gascón. Cadí va optar des de l’inici per la creació d’una potent marca, registrada des de l’any 1922 i amb la incorporació del pageset des de 1930, sempre al servei d’un posicionament de producte d’alta qualitat, que és més vigent que mai.