Un futur diferent per al cultiu de l’avellana: més professionalitzat i tecnificat

Té futur el cultiu de l’avellana al Camp de Tarragona? Després de la cinquena collita consecutiva amb una producció molt baixa, el context ha estat propici per sentenciar de mort un conreu amb una llarga tradició. Les fortaleses que acumula el sector combinat amb les oportunitats en forma de creixent demanda de consum són prou contundents per pronosticar-li llarga vida. Així i tot, la creixent complexitat de la fruita seca portarà a una reducció de superfície i requerirà un sector productiu més reduït, degudament professionalitzat i tecnificat, i amb varietats que s’adaptin a un clima més càlid.

«En altres països s’està plantant avellana perquè està creixent el seu consum. És veritat que el canvi climàtic ens està atropellant i cal respondre amb una posada al dia de les explotacions. Amb una visió a llarg termini, clarament és un conreu amb molt futur». És Ester Gomis, presidenta de la DOP Avellana de Reus, que és conscient que el sector passa per un moment de reconversió, que deixarà enrere un model de petites finques treballades a temps parcial cap a un nou escenari dominat per agricultors a temps complet i disposats a afrontar les exigències del cultiu, tant econòmiques com tècniques.

S’estima que la darrera collita ronda les 2.500 tones en closca, lluny de les 10.000 habituals. Un nou exercici de mala producció, que ha portat una part dels petits productors a tirar la tovallola i que s’instal·li un discurs molt pessimista. A l’altre extrem es troba Xile, que ja és el quart productor mundial i que en els darrers quatre anys ha doblat la superfície conreable, amb una important presència de varietats italianes i catalanes, a partir del poderós argument que la demanda mundial és superior a l’oferta.