Que la música i l’esperit de Pete Seeger posin llum per seguir avançant en el progrés social

«Tant de bo aquesta frase tan contundent de No em prepararé més per a la guerra es canti amb força arreu i se li faci cas”, clou emocionat Ramon Nadal una brillant conferència al Centre de Lectura de Reus al voltant de Pete Seeger (1919-2014), coincidint amb l’aniversari de l’esclat de la guerra d’Ucraïna.

Nadal és president de l’Associació Amics de Pete Seeger i un gran estudiós del cantant nord-americà de folk, conegut també per defensar el poder de la cançó en favor de les grans causes socials. Un artista que conserva un gran predicament a Catalunya, on ara es busca donar-lo a conèixer a les noves generacions.

Per què és vigent l’esperit de Pete Seeger a l’any 23? Com va explicar Ramon Nadal en la seva conferència, totes les grans causes socials que va defensar segueixen més vives que mai. Amb el seu inseparable banjo de cinc cordes va cantar en favor de la llibertat (davant l’arribada del nazisme a Alemanya), pels drets dels treballadors (després de la crisi econòmica del 29) i de la població negra (abolició de la segregació racial), per la pau entre els pobles (en resposta a les guerres del Vietnam, Corea i Iraq) i en defensa del medi ambient.

«Avui estaria al davant de manifestacions no contra Putin, sinó contra la guerra i la violència que representa la indústria de les armes. Ell sempre deia que primer calia parlar amb qui no s’està d’acord i, per tant, fer el que sigui per aturar les morts», respon Nadal, quan se li demana un exercici de ficció.

A Vilanova i la Geltrú cada dijous s’organitzen cantades populars pel planeta i la pau, on la majoria del repertori està format per adaptacions del cantant de folk nord-americà. Al capdavant hi ha Ton Dalmau, que té l’honor d’haver anat a conèixer Pete Seeger a casa seva i de cantar al seu costat el 2008. «Amb la música folk tots som actors, mentre que les corrents musicals actuals ens han dividit entre actors i espectadors», resumeix.

Implicat en nombroses iniciatives socials, com la posada en marxa de la moneda local La Turuta, reconeix la gran influència de Seeger en el seu activisme: «Ell deia que la participació és la paraula clau per salvar la raça humana. El desenvolupament de comunitats i economies locals és la resposta davant del procés de globalització».

El músic Arturo Gaya, conegut per ser el líder de Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries, admet que Pete Seeger és el seu principal referent donat que “posa la cançó i el seu ús a favor de les causes socials”. Una de les grans lluites del cantant nord-americà va ser la defensa i recuperació del riu Hudson, que estava intensament contaminat i industrialitzat, amb la creació del vaixell Clearwater.

El paral·lelisme amb l’Ebre és evident i per això cada 3 de maig (dia del seu naixement), Benifallet hi celebra un homenatge, sota l’impuls del propi Gaya i altres músics. El cantant de l’Ebre també és membre del grup El Tren Seeger per reivindicar el seu llegat. «És una figura clau a Catalunya ja que és el precursor i referent indiscutible dels dos grans moviments, com van ser el folk i la cançó», resumeix Gaya. Alguns dels grans amics de Pete Seeger van ser Raimon i Xesco Boix. A nivell internacional, pocs artistes poden dir que han estat mentors de Bob Dylan o que tinguin l’admiració de Bruce Springsteen, fins al punt de dedicar-li un disc.

Un element indispensable de l’homenatge a Benifallet, a més del llagut navegant per l’Ebre, és la presència dels infants, que Seeger considerava el públic més important. August Garcia fa valer la seva experiència docent per aproximar el cantant als alumnes de l’escola de la localitat. «Queden al·lucinats des del primer moment perquè els captiva la seva història, com la casa de fusta que va construir-se ell mateix o la lluita del riu Hudson».

Fins i tot han adaptat la cançó Fem sentir la nostra veu amb noves estrofes que recullen els seus anhels per un món millor: «Fora discriminació!/ Si volem fer un món millor /Respectem-nos tots els sers humans./ El futur podem canviar/ i les fronteres tombar./ Actuem ara! Junts, petits i grans».