El doble miracle de Miró
“Estic visitant l’exposició de Miró. Mont-roig hi està molt present!” Aquest és el missatge que ens envia l’Àngel, un amic des de l’època universitària establert a París fa més de vint anys. Amb ell justament havíem visitat a l’estiu Mas Miró, on va conèixer els estrets vincles de Joan Miró amb Mont-roig i va descobrir la força del paisatge que proporciona la zona amb l’espectacular atalaia de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca. Una de les grans exposicions de l’any a la capital francesa és la que el Grand Palais acull fins al 4 de febrer, amb més de 150 obres del pintor Joan Miró, on no poden faltar les de la seva etapa inicial, on Mont-roig del Camp té un paper protagonista.
Amb 18 anys i per prescripció mèdica van recomanar als seus pares un «canvi d’aigües» a 125 quilòmetres de Barcelona per superar una depressió provocada per uns estudis de comerç que no suportava. El destí escollit fou Mas d’en Ferratges, una finca que acabaven de comprar els seus pares, on enceta des del 1911 i fins al 1976 una estreta relació després d’ocórrer un doble miracle: recuperar ràpidament la salut i emergir tota la força interior per a esdevenir artista.
Mas Miró va obrir portes al públic el passat abril i és una parada en el temps per reviure l’univers en què es va inspirar per ser artista. Precisament, en el quadre La masia, que recrea l’espai visitable, pintat entre 1921 i 1922, ell mateix ho explicava: «Fou un resum de tota la meva vida al camp. Des d’un arbre a un petit cargolet, vaig voler posar tot el que jo estimava del camp». Per això, a la visita a l’espai vital del pintor no cal buscar-hi cap obra original seva (no és un museu), sinó una porta d’entrada al seu imaginari, al seu santuari particular. Mas Miró ha de ser l’inici d’un recorregut pels paisatges de Mont-roig que van des de la platja de la Pixerota (avui Miami) fins a l’ermita de la Roca, a l’altre extrem, sense oblidar una aturada al poble, que acull el tapís El llangardaix de les plomes d’or a l’Església Vella.
L’audioguia i el fulletó que proporciona Mas Miró permet seguir les cinc localitzacions d’algunes de les obres més significatives de la primera etapa del pintor. Els tres quilòmetres de distància entre la masia i la platja de la Pixerota -el nom prové del barranc- no eren inconvenient perquè hi acudís cada dia, tant per banyar-se com per fer-hi llargues contemplacions, fins al punt de despertar les sospites dels carabiners, que vigilaven un espai propici pel contraban. Allà també agafava els elements que la mar li proporcionaven per incorporar-ho al seu univers.
L’ermita de Sant Ramon, al capdamunt de l’ermita de la Roca, és la seva primera obra més destacada, realitzada el 1916. I és que un altre dels seus rituals era recórrer set quilòmetres fins a una de les talaies més espectaculars del camp de Tarragona. «L’ermita de la Mare de Déu de la Roca té una força enorme i les pedres em recorden molt l’arquitectura de Gaudí», en al·lusió a la façana de la Pedrera, recordava Miró.
En aquell període inicial pinta diferents paisatges de Mont-roig, com el poble, inspirat per les postals que havia editat un dels estancs locals i que també enviava als seus amics. En una carta a la seva amiga Lola Anglada li havia confessat la seva fascinació pel paisatge: «Jo em trobo en aquesta terra de foc i mar blau, molt blau. Déu l’ha fet ben formós aquest país del camp de Tarragona!»
Tot i que Mont-roig deixa de ser protagonista dels seus quadres a partir del 1920, cada estiu des de Sant Joan i fins a finals de setembre hi tornarà a treballar fins al 1976. I per vèncer l’enyorança sempre duia una garrofa de Mont-roig en un sobre dins de la maleta: «Mai he perdut aquest contacte amb Mont-roig.
“M’ha donat una força arbre, no una força humana, sinó una gran potencialitat humana”, confessava el 1979 a manera de testament vital en un documental de Martí Rom, ànima del ja desaparegut Centre Miró a l’Església Vella, indret que encara acull l’única obra original, el tapís de Josep Royo de l’obra El llangardaix de les plomes d’or.
