L’Alguer «se pareix molt» al Camp de Tarragona
“Lo coneixement de l’Alguer és casi una revelació per a Catalunya”. Són paraules del reusenc Eduard Toda (1855-1941) que obren el seu llibre ‘l’Alguer, un poble català a Itàlia’, editat el 1888. Va tenir un gran èxit fins a convertir-se en una obra de gran valor pels bibliòfils, ja que va ser la primera publicació que va donar a conèixer la catalanitat de la ciutat sarda a Catalunya i per això se’l considera el primer redescobridor de l’indret. Després de les grans guerres i la guerra civil, el vallenc Pere Català-Roca va restablir-hi la relació als anys cinquanta.
Eduard Toda és un personatge extraordinari, amb múltiples facetes, que van des de l’egiptologia fins a la recuperació del monestir de Poblet i el castell d’Escornalbou. Una altra de les seves grans contribucions menys conegudes és la de ser el gran divulgador de la catalanitat de l’Alguer al segle XIX, en plena Renaixença. “És l’home que posa en contacte Catalunya i l’Alguer i ho fa amb una clara voluntat de catalanisme. Al Principat li aporta articles, conferències i un llibre que parlen de la ciutat de Sardenya i alhora també genera l’encaix perquè un grup d’intel·lectuals algueresos facin música i poesia en català”, explica Marcel A. Farinelli, l’historiador alguerès establert a Barcelona. Ell ha estat l’autor del pròleg de la reedició del llibre de Toda ‘Alguer, un poble català’ a Itàlia, per part de l’editorial Veles i Vents, ja amb dues edicions en molt poc temps.
Va ser nomenat vicecònsol de Sardenya amb l’encàrrec de documentar el període medieval
La descoberta de l’Alguer no va ser casual per al diplomàtic reusenc. Toda va ser nomenat vicecònsol de Sardenya per l’aleshores ministre d’Ultramar i amic, Víctor Balaguer, amb l’encàrrec que recollís i documentés testimonis del període en què l’illa va pertànyer a la Corona d’Aragó, posant focus en l’activitat parlamentària (actes de les Corts, cartes reials i actes notarials). “En un moment que hi havia fascinació pel passat, la documentació representava la prova que allò era veritat”, afegeix Farinelli. Sardenya va estar sota tutela de la Corona d’Aragó i després també hispànica des del segle XIV i fins als inicis del segle XVIII, amb l’afegit que la ciutat de l’Alguer havia mantingut amb el temps una comunitat catalanoparlant. Balaguer sempre havia insistit en reivindicar la importància de Sardenya en l’univers medieval català i ho va posar de manifest quan va rebre l’encàrrec del nou nomenclàtor per als carrers de l’Eixample de Barcelona. Com admet el mateix Farinelli en el pròleg del llibre de Toda, no hi ha a Itàlia cap carrer Sardenya tan llarg com el de la capital catalana.
La relectura del llibre del diplomàtic català és un viatge a l’Alguer de 1888, amb una societat tradicional poc transformada, a partir d’una mirada pròpia i plena de paral·lelismes amb els seus orígens: “Lo camp de l’Alguer se pareix molt al camp de Tarragona» o «al sentir los algueresos me semblava escoltar un pagès del camp de Tarragona”. Una de les tesis que defensa Toda és que el rei Pere IV va repoblar la ciutat “amb gent del Penedès i del Camp de Tarragona”. Farinelli, que també és autor del llibre ‘Història de l’Alguer,‘ ho atribueix a “la fascinació que li genera descobrir els elements catalans. Cal entendre-ho més com les impressions d’un viatger amb una mirada des de Catalunya sense tenir en compte la italianització, ja que realment descendents dels catalans originaris n’hi havia pocs”.
Pere Català-Roca va organitzar un creuer l’any 60, que va permetre la represa de relacions
El llibre de Toda va captivar temps després a un jove Pere Català-Roca (1923-2009), que amb dotze anys ja n’havia copiat capítols. La guspira l’havia encès una col·lecció de cromos de Xocolata Juncosa sobre la història de Catalunya, en temps de la II República. El fotògraf i historiador vallenc va tornar a unir ponts amb l’Alguer a partir dels anys cinquanta. El punt culminant va ser l’organització del Creuer del Retrobament l’any 60, amb la participació de més de 140 persones, que va representar la represa de relacions entre les dues bandes del Mediterrani i en plena dictadura franquista. “Català-Roca sempre va estar vinculat a l’Alguer, amb el foment d’autors algueresos en català o la difusió del món dels castells a l’illa, que ara ja compta amb una colla castellera”, resumeix Farinelli.
