Quan els bancs ja són més digitals que físics

in ,

Aquest mes de març s’han complert cinc anys de l’esclat de la Covid-19, en què una crisi sanitària va portar a una crisi també econòmica. Com sempre, de totes les experiències doloroses i traumàtiques se n’extreuen també coses positives. Un dels impactes més clars ha estat l’acceleració de la digitalització en totes les activitats. Una forma de veure-ho en perspectiva és des del sector financer, capdavanter en la transformació tecnològica. Poc s’assemblen els bancs d’avui amb els que coneixíem abans del 2008, la gran crisi que va precipitar els grans canvis.

La crisi del 2008 va ser d’arrel financera i va acabar amb l’explosió de la bombolla immobiliària a l’Estat. El dur pla d’ajust imposat per Europa va impactar a moltes famílies i empreses, vinculades al sector de l’habitatge i la construcció. Des d’aleshores res és igual, amb una reducció generalitzada dels marges comercials i també de les estructures de l’empresa. Un dels sectors que va tenir una difícil digestió va ser el financer. La desaparició de la majoria de les caixes d’estalvi va donar pas a un tancament massiu d’oficines. La demarcació de Tarragona ha passat de tenir 834 sucursals a només 218, a finals del 2024. Les dades són molt contundents: se n’han tancat moltes més de les que han quedat obertes.

L’intens procés de fusions ha fet que els tres principals bancs (BBVA, Caixabank i Santander) passin de tenir el 56% del negoci a gairebé un 76% en només 10 anys, segons dades d’un recent estudi del centre d’anàlisi Funcas, vinculat a les entitats financeres amb un origen com a caixa d’estalvis. Aquest punt és de màxima actualitat en el curs de la primera oferta pública d’accions (OPA) del sector financer, en el qual el BBVA vol adquirir el Banc Sabadell. Des de Catalunya, s’han alçat moltes veus que s’oposen a aquesta operació, en considerar que limitaria encara més l’accés al finançament de les empreses per la reducció de l’oferta. Tarragona és de les poques demarcacions on la concentració s’ha reduït lleugerament en els últims cinc anys, formant part del selecte grup de les zones amb una economia més dinàmica.

Les oficines actuals són molt més grans, tant pel nombre d’empleats com de clients a gestionar. Abans de l’esclat de la crisi del 2008 hi havia una extensa capil·laritat amb poc més de 1.000 habitants per oficina, una xifra que s’ha elevat, el 2024, fins a les 2.816 persones. Des d’un punt de vista intern, les sucursals tenen una mitjana de 9 empleats (abans 6) i el volum de negoci gestionat en forma de préstecs i dipòsits s’ha doblat. Aquest procés ha estat similar a altres països europeus, amb la qual cosa l’Estat espanyol encara és un dels països amb major densitat, amb 37 sucursals per cada 100.000 habitants, només superat per França (48,8).

El tancament d’una quarta part de les oficines s’ha efectuat en els últims cinc anys. L’acceleració de la digitalització ha actuat de veritable catalitzador, de manera que s’han anat derivant cada cop més serveis a la part online per deixar l’oficina en tasques d’assessorament financer amb un enfocament més especialitzat. Mirat en perspectiva dels darrers cinc anys, la bretxa digital s’han reduït de forma molt significativa en els col·lectius més vulnerables. L’ús de la banca digital a l’Estat se situa en el 80,8%, molt per davant de la mitjana de la Unió Europea (UE), que està al 63,9%. S’espera que el 2030 arribi al 95%, per equiparar-se als nivells dels països nòrdics. Justament, el grup de persones de 65 a 74 anys és el que ha crescut més, condicionat per la necessitat de digitalitzar-se en el context de la Covid-19. La raó és que des de la pandèmia més de quatre milions de persones s’han incorporat a l’ús de la banca digital.

És veritat que cada cop costa més trobar un caixer automàtic, però les xifres indiquen que el volum de retirada de diners es manté estancat des del 2008. Un recent estudi de Visa confirma que l’opció majoritària és la combinació de targeta amb l’ús d’efectiu per a les compres menors, tot i que cada cop hi ha més persones que diuen adeu als diners físics.

Nascut a Guissona, porta més de mitja vida al Camp de Tarragona. Li agrada cuidar els avellaners del riu als Garidells i es guanya les garrofes al sector sanitari, al Sant Pau Campus Salut Barcelona. També és professor associat a la Facultat d’Economia i Empresa de la URV. Va començar la seva trajectòria professional al món del periodisme al ‘Diari de Tarragona’.

32 respostes
  18. vorbelutrioperbir says:

    Wow that was unusual. I just wrote an really long comment but after I clicked submit my comment didn’t show up. Grrrr… well I’m not writing all that over again. Anyway, just wanted to say wonderful blog!

  31. 注册Binance says:

    Thank you for your sharing. I am worried that I lack creative ideas. It is your article that makes me full of hope. Thank you. But, I have a question, can you help me?

Deixa una resposta

Vols unir-te a la conversa?
No dubtis a contribuir!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *