Menjar en verd
Passejar per una gran ciutat anglesa significa rondar per força per un centre comercial urbà -El Pallol de Reus en seria una referència propera- on és pràcticament impossible identificar petits comerços independents perquè tot està copat per les grans marques. En paral·lel, els mercats de parades ocupen un espai important en la vida diària dels ciutadans britànics, tant per trobar aquells articles alternatius com per adquirir productes de fruita i verdura de proximitat, gràcies a una cultura culinària on els conceptes del quilòmetre 0 o l’slow food ja estan en un estadi molt més avançat que al nostre país. Per això, una altra excusa per visitar els populars mercadets a diari és la seva àmplia oferta de restauració, on es pot dinar allà mateix en taules comunes o amb la fórmula take away d’emportar-s’ho, a partir de diferents propostes de cuina internacional en les quals coincideix un gran respecte per les matèries primeres i uns preus econòmics.
A casa nostra, la proximitat amb França ens va portar a un creixement caracteritzat pels hipermercats situats als afores – Les Gavarres de Tarragona n’és un perfecte exponent, tant per la ubicació com per les firmes implantades, gairebé totes franceses-. Aquest model no només ha estat qüestionat per les administracions i els comerciants, sinó pels mateixos clients, que han redescobert els supermercats de barri (Mercadona n’és l’exemple d’èxit) i les botigues especialitzades, on la fruita i la verdura viuen una forta expansió. Les raons són variades i provocades tant per l’oferta com per la demanda.
Productors o majoristes han vist que el seu model de negoci passa per la venda directa
D’una banda, importants productors o majoristes han vist que el seu model de negoci futur passa obligatòriament per la venda directa a clients ja sigui amb botigues pròpies o franquiciades. D’altra banda, la creixent preocupació per una alimentació sana i equilibrada permet guanyar nous consumidors entre determinats segments de la població, com ara els adults independents. De fet, el 45% de la fruita fresca que es consumeix al nostre país (125 euros de despesa anual per persona) es compra en botigues especialitzades i un 30% en supermercats, de manera que els hipermercats només representen el 9%, tot i que per sobre dels mercadets, que aporten el 5% de les vendes. En el cas de les verdures (90 euros de despesa anual per persona) la distribució és força similar, però amb un pes significatiu de l’autoconsum (13%).
El repte rau a aprofitar el potencial d’altres formes de consum i tenir l’opció de triar
Davant de tot això, el repte rau a aprofitar el potencial d’altres formes de consum. Per exemple, els productes de quarta gamma (aliments frescos, nets i envasats) han arribat de la mà dels supermercats i hipermercats. Però la mateixa quarta gamma i la cinquena gamma (productes elaborats, cuits i envasats) també poden tenir un paper important en el canal dels mercadets i en les botigues especialitzades. Ja hi ha determinats Establiments de fruita on es pot esmorzar un bon suc de fruita.
I tampoc hauria de ser gaire agosarat que determinats espais vagin incorporant progressivament l’esperit dels mercadets anglesos, on a més d’adquirir els productes a les parades dels productors o venedors es pugui tenir l’opció de triar entre una oferta de plats elaborats amb productes del nostre entorn amb plantejaments culinaris ben diferents.
