La insòlita mancança d’oferta de residències universitàries en el país campió del totxo

Per als que som de comarques, l’etapa universitària representa el canvi amb majúscules. És quan et fas gran de cop, amb el carnet de conduir nou de trinca, comences uns estudis que t’han de donar l’ofici del demà i estrenes un nou univers, amb noves amistats, nous entorns i nous hàbits per ser autònoms de casa per primera vegada. En el meu cas, la destinació va ser la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), on vaig tenir la sort d’estrenar la Vila Universitària, uns pisos construïts al campus de Bellaterra que durant l’estiu del 92 van acollir les forces de seguretat dels Jocs Olímpics i a partir de setembre van convertir-se en un fantàstic espai residencial per a la comunitat universitària amb pisos compartits. 25 anys després, les residències universitàries viuen una important transformació amb la recent entrada de grans grups inversors internacionals, amb Barcelona com una de les ciutats amb més potencial.

Grups internacionals construeixen o compren edificis per a la comunitat d’estudiants

Un nou i imponent edifici s’ha incorporat a la immensa plaça que trobes quan surts de l’estació de Sants. A la dreta i mirant cap a la plaça Espanya, destaca l’Expo Hotel, el primer establiment que va obrir la família de l’exvicepresident del Barça i president del Gremi d’Hotelers de Barcelona, Jordi Mestres, avui també propietari del remodelat Hotel Sofia. A l’esquerra, tocant a l’estació d’autobusos, en un temps rècord va erigir-se un nou edifici que va obrir les portes el passat setembre. És la residència d’estudiants Garbí, propietat del grup Nexo, amb diferents equipaments a Madrid i Alcalá de Henares i, ja amb aquest, dos establiments a la capital catalana. I és que el segment de les residències universitàries viu un fort impuls, amb operadors especialitzats amb una important capacitat financera i que han reemplaçat l’espai que dominaven en exclusiva els ordes religiosos amb els tradicionals col·legis majors.

El recent estudi anual de l’Observatori Sectorial DBK calcula que l’Estat espanyol va tancar el 2019 amb 1.050 residències d’estudiants i 94.057 places, on Barcelona concentra una vuitantena de centres i al voltant de 10.000 llits. L’estructura empresarial està canviant ràpidament, passant d’un model atomitzat amb moltes entitats locals que gestionen un únic centre cap a un nou escenari dominat per grups que en gestionen diversos, com Residencias de Estudiantes en España (RESA), avui ja en mans estrangeres, amb 31 centres en 19 ciutats, entre les quals figura Tarragona. La gran novetat és l’entrada massiva d’inversors internacionals que ens porten cap a una progressiva concentració.

Es calcula que a l’Estat, amb 500.000 universitaris, falten més de 200.000 llits 

Segons la consultora immobiliària JLL, a Anglaterra i altres països europeus, molt poques empreses dominen la majoria del negoci de les residències d’estudiants en un mercat molt més evolucionat. JLL calcula que el 2019 s’han invertit gairebé 1.000 milions d’euros a l’Estat, una xifra rècord que posa en evidència el gran dinamisme d’aquest sector.

De les 30 operacions de compra registrades l’any passat, Barcelona n’ha acaparat vuit. Per exemple, el grup belga Xior ha comprat una residència al Campus del Besós de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el grup anglès Vita Student obrirà dues residències, situades entre les Corts i el districte 22@. Nascuts a Manchester el 2013, tenen 20 residències al Regne Unit i han apostat per Barcelona per l’expansió internacional per davant de París, Roma o Berlín. Les noves residències s’allunyen del model tradicional de pensió completa i prioritzen serveis (Wifi i Internet és imprescindible) amb molts espais comuns més enllà de l’estudi com gimnàs, coworking, bar i restaurant, sala de cinema i sala de jocs, entre d’altres.

A l’Estat espanyol hi ha mig milió d’universitaris i es calcula que n’hi ha més de 300.000 que necessiten allotjament (dels quals més de 100.000 internacionals i altres 50.000 procedents del programa Erasmus) enfront dels gairebé 100.000 llits. Sembla insòlit que en el país campió del totxo hi hagi aquesta mancança, per no entrar en el camp de les polítiques públiques, molt lluny de països com França i Alemanya.