El llegat egipci de Toda i la influència del general Prim a la Biblioteca Museu Víctor Balaguer

El reusenc Eduard Toda (1855-1941) és un personatge fascinant per les seves múltiples facetes. Una d’elles és la de divulgador de la cultura egípcia, tant a Catalunya com a l’Estat. Aquest estiu el Museo Arqueológico Nacional (MAN) li ha dedicat una exhaustiva exposició a partir dels seus propis fons que, en gran part, encara no s’havien exposat mai en públic. A Catalunya, la Biblioteca Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú no s’entendria sense la part dedicada a Egipte, a partir de la donació d’Eduard Toda, considerada la primera col·lecció d’aquest àmbit ja fa cent quaranta anys.

El MAN acull fins al 5 octubre l’exposició “L’Egipte d’Eduard Toda. Un viatge al col·leccionisme del segle XIX”. Un muntatge monogràfic format per més de 400 peces, a partir d’una selecció de les gairebé 1.350 que conformen la col·lecció que va vendre a l’Estat, per dipositar-ho posteriorment al MAN. A la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, va fer una donació de 158 elements, complementats amb més d’un centenar llarg de fotografies i una xifra similar de calcs de relleus de monuments. El diplomàtic reusenc va acumular una valuosa col·lecció d’antiguitats en el seu curt i intens període de vicecònsol d’Egipte, des d’abril de 1884 fins al març de 1886, que va voler conservar a la seva tornada en forma de llegat. En la seva estada a Alexandria i El Caire, va establir lligams amb els principals egiptòlegs europeus, que li van permetre participar com acompanyant en diverses expedicions a jaciments, com el descobriment de la tomba de Sennedjem, de la qual va fer els treballs de fotografia i de classificació dels objectes funeraris de l’interior, aprofitant els coneixements en numismàtica. En aquest sentit, l’exposició del MAN reforça el seu esperit de col·leccionista i divulgador i no pas d’egiptòleg o arqueòleg, donada la seva professió d’ambaixador.

Toda va decidir fer la donació al museu vilanoví l’any 1886, dos anys després de la seva inauguració, per la seva estreta amistat amb Víctor Balaguer, amb el qual havia estudiat Dret a Madrid i que, en aquell moment, era ministre d’Ultramar. “És un llegat que li ha donat molta personalitat a l’espai i forma part de l’imaginari de Vilanova i la Geltrú”, resumeix a tall de perspectiva històrica, Mireia Rosich, directora de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer. “La gran aportació de Toda és que ho va fer molt aviat i va obrir el camí de les col·leccions egípcies a Catalunya i també a l’Estat”, afegeix Rosich. A més d’elements funeraris i fragments de sarcòfags, destaca l’exhibició de la mòmia d’un infant d’uns cinc anys, anomenada Nesi. Toda també va donar al museu una col·lecció d’objectes procedents d’Extrem Orient, a partir de la seva primera etapa diplomàtica com vicecònsol a destinacions com Macau, Hong Kong o Shanghai.

 

El Museu Balaguer ha entomat el debat viu, tant pel que fa a l’exhibició pública de mòmies, com del relat al voltant del patrimoni procedent d’antigues colònies o de campanyes arqueològiques, com ho és una part del fons fundacional. El cas més clar és el de la col·lecció de les Filipines, pel fet que el gruix més important procedeix de l’Exposició General, que va impulsar el 1887 el mateix Balaguer, com a ministre d’Ultramar, al Parc del Retiro de Madrid.  El recorregut inclou un esbós que retratava la inauguració de la mostra, en què s’explica el contrast del poder colonial, amb els filipins en genuflexió davant la reina regent.

Els quadres dels grans prohoms i benefactors inicials, situats a l’espai de la sala de juntes, han estat substituïts per tres únics retrats: el del mateix Balaguer, el de la seva dona Manuela Carbonell i el del general Prim, en referència als seus orígens polítics.  Balaguer va fer una biografia del militar reusenc l’any 1860, en què ja lloava la seva capacitat militar i política. El seu assassinat el 1870 no va fer més que reforçar el compromís del vilanoví amb el servei públic, que va portar-lo a ser president de la Diputació de Barcelona, en clau catalana, i ministre en diferents períodes dels governs liberals.