El laboratori català que va crear una vacuna per a la tuberculosi

«No sóc un reaccionari, però declaro que la paraula progrés no m’emociona el més mínim quan no va acompanyada de fets que signifiquin un augment de benestar per als homes”. Són paraules de Ramon Pla i Armengol (1880-1958), un metge i polític amb una història fascinant poc coneguda i reivindicada a Catalunya, a l’altura de l’antiga residència familiar, Mas Ravetllat, un palauet de 1928 amb un jardí de 3 hectàrees situat al Guinardó, davant del nou hospital Sant Pau.

En poc temps diverses coincidències m’han fet descobrir Mas Ravetllat, convertit en casa-museu, per fer un viatge al passat farmacèutic i també per descobrir una important col.lecció formada per més de 800 mobles i objectes decoratius dels segles XIV al XIX.

La finca és ara propietat de l’Ajuntament, que després d’una llarga pugna amb els hereus de la filla del doctor, Núria Pla, va obrir al públic a finals del 2019 els Jardins Doctor Pla i Armengol, amb una inversió de més de 8 milions d’euros per restaurar l’espai noucentista i crear noves zones, com horts urbans i un parc lúdic. I l’ús de l’edifici està cedit durant 50 anys a la Fundació Ramon Pla Armengol, que gestiona l’edifici per mantenir viu el llegat.

Mas Ravetllat pot considerar-se el primer gran laboratori farmacèutic de Catalunya. En aquesta casa, construïda per l’arquitecte Alfons Florensa, el doctor Ramon Pla hi tenia el laboratori i les cavallerisses, on guardaven els cavalls amb què feia experiments. El metge s’havia associat el 1923 amb el veterinari gironí Joaquim Ravetllat per produir medicaments antituberculosos, coneguts popularment com sang de cavall. La Fundació Uriach va dedicar l’any 2012 un número de la seva revista Medicina i Història a Ramon Pla mitjançant un article de Sara Lugo, que va estudiar-lo en una tesi doctoral, on la idea principal era l’oblit i l’heterodòxia del personatge. Les investigacions farmacèutiques no van ser reconegudes per les institucions oficials, circumstància que va empènyer a la creació de l’Institut Ravetllat-Pla com a empresa privada amb una important activitat exportadora a gairebé 30 països i que va sobreviure fins al 1980. El doctor Pla s’havia anat distanciant de l’oficialitat mèdica, en què els seus treballs de recerca allunyats de l’ortodòxia i la seva activitat política no l’ajudaven, tot i que el 1910 hagués publicat el primer llibre de medicina editat en català, dedicat al diagnòstic precoç de la tuberculosi.

Des del punt de vista polític va moure’s en terreny socialista i defensava que una forma de lluitar contra la tuberculosi era amb la millora de les condicions socials de les classes menys afavorides. En el moment de l’esclat de la Guerra Civil era diputat a Corts pel PSUC, circumstància que el va portar a l’exili a França i després a Mèxic. Curiosament, el Mas Ravetllat va acollir el Govern Basc a l’exili durant part del conflicte. La seva dona i la seva filla Núria Pla, després d’una estada a Burgos, van tornar a la finca gràcies a l’adhesió al règim i al posterior matrimoni de la jove amb un fiscal general de l’Estat a Girona.

Núria Pla (1916-2011), una de les primeres metgesses de l’època, va continuar amb el laboratori a partir de 1940, tot i la tornada de l’exili del seu pare el 1948 en acollir-se a les mesures de gràcia del franquisme. Amb la finalització de l’activitat farmacèutica, la doctora va bolcar-se en la compra de mobles antics, fins a constituir la col.lecció privada més important en moble espanyol del Renaixement i Barroc. En un treball publicat per Mònica Piera, de l’Associació per l’Estudi del Moble, explica que per a la propietària «una gran part de l‘atractiu del moble era el seu valor tàctil, ja que sovint comentava que s’havia de mirar però també tocar, tant per gaudir-lo com per reconèixer el bo del fals».