El consum del futur
Quan l’opinió generalitzada semblava que ja havíem tocat fons i que començava una lenta i progressiva recuperació, els mercats financers s’han encarregat de recordar a Espanya que si no fa els deures pendents (més reformes) la travessa a les fosques pel túnel pot ser llarga encara. Si fa un any tocava vendre optimisme, ara es porta advertir que encara estem pujant un port de muntanya i, ni molt menys, hem deixat enrere les corbes. Aquest context no farà més que allargar en el mercat de consum el pols entre la marca líder i la marca de distribució, on uns aixequen la bandera de la qualitat i l’exclusivitat i els altres el preu i l’estalvi.
En tot cas, els estudis de comportament de consumidor confirmen que una crisi també pot convertir-se en un catalitzador de canvis socials, on perd pes la dimensió més materialista i guanya protagonisme la part humana de les coses sempre en un entorn de tranquil·litat i confiança per poder prendre decisions. Per això, el 58% de la població admet que després de la crisi mantindrà moltes de les noves costums que ara està prenent per la situació, al temps que també reconeix (69% dels enquestats) que la gent gastava massa diners per tenir una bona vida (estudi de CP Proximity “Las Caras de la crisis”, novembre 2010). Però que ens espera després de la crisi? Justament aquest mes de novembre també s’ha presentat un estudi realitzat per Kantar Wordpanel que identifica les tendència del gran consum a mitjà termini, amb l’horitzó fixat al 2025.
D’entrada, mitjançant una comparació del consumidor actual versus el del 2002, identifica cinc tendències actuals: el consumidor busca la compra intel·ligent i racional amb una major planificació, més visites a les botigues i la comparació constant de preus; el low-cost ha de ser compatible amb la qualitat, ja que es busca constantment no pagar ni un cèntim més sense estar justificat; hi ha una creixent sensibilització amb el medi ambient però a un peu raonable; Internet apareix com un canal clar per fer la compra d’alimentació amb 2,5 milions de llars que han fet alguna comanda per aquest mitjà el darrer any; els productes sans i del país son els preferits en detriment de valors anteriors com el benestar i l’estètica.
L’envelliment de la població (justament els mercats financers animen a afrontar la reforma d’un insostenible sistema de pensions) portarà al 2025 a un país molt diferent; més llars, però més petites (de 2,7 membres a 2,4), que fomentarà racions més petites i individuals. I l’explosió de l’anomenat “senior boom”, amb un nou segment de consumidors batejats com “la quarta edat” i format pels majors de 80 anys en un país que no creix en població i amb un consum, en general, força estancat. Els retirats representaran el 27% de la societat i incrementaran el seu consum com ho estan fent ara, quan enmig d’una davallada de la despesa mitjana representen l’únic el segment que gasta més que l’any anterior. Igualment tindran un comportament més marquista que la llar promig i visitaran més vegades els establiments.
