Davant la incertesa, ens calen empreses més cuidadores i més curoses

Una de les frases més conegudes del filòsof ale- many Immanuel Kant diu que la intel·ligència d’un individu «es mesura per la quantitat d’incertesa que és capaç de suportar». En un context de màxima incertesa, amb canvis intensos i que marquen el camí cap a una nova època, és el moment en què els valors i el propòsit serveixen de brúixola. La forta irrupció de la tecnologia porta a reivindicar les humanitats per poder desenvolupar el pensament crític. La filòsofa Fátima Álvarez ha escrit el llibre Por qué tomarse la empresa con filosofía, que defensa justament una mirada més humana del món privat, en un doble vessant de cuidar els empleats i també de contribució a la societat.

El segon mandat de Donald Trump a la Casa Blanca ha fet pujar encara més els nivells d’incertesa. L’escola de negocis IESE ha batejat el context com a PLUTO, que és un acrònim de les característiques del nou entorn: polaritzat, líquid, unilateral, tens i omnirelacional. Dit d’una altra forma, la nova etapa recull, al mateix temps, els dos entorns anteriors, coneguts primer com a VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu) i després com BANI (fràgil, ansiós, no lineal i incomprensible). Davant d’aquest escenari, guanya importància tenir clar el propòsit a llarg termini de l’empresa, per no deixar-se arrossegar per les pressions a curt termini. Fátima Álvarez reivindica el lideratge humanista i ho explica d’una forma molt entenedora: «Primer de tot passa per reconèixer que tots tenim una vulnerabilitat comuna, que no podem combatre amb la força, sinó activant la nostra intel·ligència col·lectiva, col·laborativa i ètica».

La filòsofa defensa que les companyies que apostin per un lideratge humanista han de treballar el valor de tenir cura, en un doble vessant, de cuidar els empleats i, en un sentit més ampli, també la comunitat. Ella defuig el concepte d’empreses felices i prefereix parlar de corporacions cuidadores i curoses. «Totes les empreses tenen les persones en el centre, el que marca realment la diferència és en el com les posen. Tenir cura és un valor moral que es tradueix en confiança, escolta i acompanyament», raona Álvarez. I incorpora un altre concepte per reforçar la seva tesi: la justícia, que «apareix de forma reiterada quan vinculem l’economia a l’ètica. Cal saber els interessos legítims i justos i els il·legítims i injustos i, per fer-ho, cal pensar». La consultora nord-americana McKinsey&Company mesura des del 2003 la salut en les organitzacions i, a partir de la Covid-19, explica que s’han accelerat determinats canvis en l’estratègia empresarial. Precisament, guanya protagonisme el propòsit comú (la finalitat) com a element cohesionador, així com l’experiència de l’empleat (seguretat, compromís i desenvolupament professional) com a eina clau per atraure talent i, finalment, una creixent implicació en la responsabilitat social, entesa com la relació amb la comunitat i els actors socials molt més enllà del compliment normatiu.

S’ha encetat una nova època dominada per la tecnologia que, al mateix temps, també interpel·la al desenvolupament d’habilitats humanes, que difícilment podran ser resoltes per les màquines. «A mesura que la realitat és més complexa, es fa més necessari interaccionar amb altres mirades i generar unes sinergies més transversals i entre diferents disciplines», defensa Álvarez. Lamenta que s’hagi fomentat una educació massa especialitzada i enfocada al rendiment immediat de les necessitats del mercat, en detriment d’una formació més generalista. «Les humanitats proporcionen una formació integral i de la persona i l’educació hauria de tenir una vocació integral, molt més enllà que la centrada en una disciplina concreta», raona la filòsofa davant la necessitat de desenvolupar el pensament crític.

En un entorn canviant i ple d’incerteses cal aprendre a pensar, ja que les solucions del passat no serveixen per als nous temps. «El pensament crític s’adapta al context i, si apareixen nous escenaris, cal fer noves preguntes. Més que pensar més, es tracta de pensar millor en un moment de la dictadura de la instantaneïtat», conclou.