Crims, Gaudí i BCN a Netflix
“Què passaria si volguessis assassinar la ciutat de Barcelona? Com no és possible, una forma de fer-ho és atacant la icona més representativa, com és l’obra de Gaudí”. L’escriptor barceloní Aro Sáinz de la Maza és l’autor de quatre llibres de la sèrie Milo Malart, un inspector dels Mossos d’Esquadra. Aquest desembre arriba a Netflix, amb llançament mundial, la primera temporada amb sis capítols, sorgits del primer treball El Verdugo de Gaudí, en un intent d’ensenyar l’altra cara de la capital catalana, amb una gran presència d’obres del genial arquitecte.
Aro Sáinz de la Maza acaba de tornar de França, un país amb una gran veneració per la novel·la negra i on ell s’ha convertit en un dels autors del gènere més reconeguts i llegits. En paral·lel al llançament del llibre a Espanya el 2012, Actes Sud, una gran editorial francesa, va adquirir els drets i ràpidament va obtenir una gran popularitat. “Barcelona és la protagonista i és una ciutat que els encanta als francesos, més enllà de la gran tradició per la lectura”, raona Sáinz de la Maza, que fora dels àmbits especialitzats encara és un escriptor poc conegut a l’Estat espanyol. Netflix també ho va tenir clar i va adquirir els drets de les quatre novel·les de la sèrie Milo Malart. Ja s’ha gravat la primera temporada, amb estrena aquest pròxim desembre a 198 països. Una circumstància que fa pensar que li donarà una nova embranzida a la seva obra, tant al mercat espanyol, amb l’editorial Destino preparant rellançaments, com a altres països europeus, amb nombroses editorials interessades a traduir-la.
El Verdugo de Gaudí és una novel·la que narra les investigacions de Milo Malart per descobrir l’assassí de diferents personatges, cremats tots ells en vida en diferents monuments gaudinians, amb un teló de fons que remet a l’actualitat. Una de les víctimes acumula una trajectòria exitosa que acaba de sobte esquitxada per la corrupció, amb clars paral·lelismes amb la figura de Fèlix Millet, expresident de la Fundació de l’Orfeó i el Palau de la Música. També recrea la visita del papa Benedicte a la Sagrada Família o episodis de desnonaments a habitatges ocupats per anticapitalistes. “La novel·la beu de fonts reals, a partir de la informació obtinguda d’articles periodístics que incorporo per generar el context, de manera que gairebé tot és cert, excepte la trama principal”, argumenta l’escriptor. Aprofita per reivindicar espais culturals poc coneguts de la ciutat, com la Biblioteca Pública Arús, fundada l’any 1895 amb la voluntat d’instruir la ciutadania de Barcelona i que avui acumula un important fons dedicat a la maçoneria, el moviment obrer i l’univers de Sherlock Holmes, entre d’altres. “És un homenatge als lliurepensadors que fa un segle desitjaven el progrés de la humanitat. Ara, en canvi, no sé qui ocupa aquest rol”, defensa l’escriptor de novel·la negra, un gènere en el qual mai pot faltar la crítica social.
Admet que el primer treball de la sèrie de Milo Malart és molt complex i compara l’estructura amb l’estil de Gaudí: “L’arquitectura modernista tenia moltes corbes, sense angles rectes, i amb l’ús del trencadís. Al llibre també volia traslladar canvis constants, que només es resolen al final després d’ajuntar totes les peces”, raona l’autor. Després de El Verdugo de Gaudí, la sèrie de l’inspector va créixer fins a formar una tetralogia dels elements o de les estacions amb els títols El ángulo muerto (2016), Dócil (2020) i Malart (2023). El protagonista “té una personalitat molt complexa perquè porta moltes càrregues personals i també té diversos punts dèbils, que fan que sigui un personatge ingovernable i que t’absorbeixi completament”. En els pròxims mesos acabarà el cinquè llibre de la sèrie, del qual promet canvis importants, amb un Milo també diferent.
Aro Sáinz de la Maza va ser lector compulsiu de jove fins a quedar atrapat per la novel·la negra, de la qual admet haver llegit llibres dels cinc continents. I abans de convertir-se en un escriptor consagrat, va treballar com a editor a RBA, revisant llibres d’altres autors.
