Reus, París i Basilea, un viatge amb Montserrat Corretger
«Són els llibres els que ens alliberen, no les persones. No te n’oblidis mai». El suís Ernst li acaba de suggerir a la seva amiga Rosa la lectura de La muntanya màgica, de Thomas Mann mentre passegen per l’idíl·lic Salou dels anys cinquanta. Prèviament ja li ha confessat que a 58 anys, les lectures l’han ajudat molt a tenir una vida rica i a viatjar amb la ment. La reusenca Montserrat Corretger acaba de publicar la novel·la E.E. Ernst & Erica després de la seva exitosa La pensió d’alemanys. Un text que ens porta a reviure els anys cinquanta i seixanta, caracteritzats per la duresa de la postguerra i els primers signes d’obertura. El llibre té la virtut d’oferir un doble angle interconnectat: el pla comarcal i català en què la defensa de la cultura catalana ocupa un paper destacat; i l’espai europeu representat per lectures i viatges dels dos protagonistes
«Poso els personatges al servei del context, per tal de reconstruir una època molt poc explicada, com és l’inici de la segona meitat del segle XX», raona Montserrat Corretger. La novel·la té dos actors centrals: Ernst, un pèrit mercantil i traductor suís en plena maduresa personal i professional, que treballa a la casa exportadora de fruita seca de Joan Montserrat; i Erica, que després d’una infantesa marcada per l’ensenyament sota el nacionalcatolicisme viu la joventut amb una gran vitalitat, captivada pels aires de llibertat que arriben d’Europa. «Ernst és un personatge singular. Al seu vessant empresarial, cal afegir-hi el seu gran bagatge cultural, generat amb la lectura d’autors centreeuropeus, sempre a la recerca de conèixer el món i l’esperit humà». El traductor suís va ser un referent intel·lectual per a Corretger. «Tenir accés a la seva biblioteca personal m’ha influït molt», reconeix l’autora. Corretger és doctora en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili (URV), on va ser estudiosa i professora. En els darrers anys ha encetat l’etapa de narradora, amb dues novel·les.
Reconeix figures claus del Camp per preservar la cultura catalana en plena dictadura
La primera part del llibre retrata els anys cinquanta des dels ulls d’Ernst, quan la postguerra va donant pas als primers signes d’obertura pels plans d’estabilització, que va representar l’inici de la liberalització de l’economia espanyola. Malgrat l’autarquia inicial espanyola, els exportadors reusencs d’oli, vi i fruita seca havien sabut trobar nous mercats internacionals, com ho corrobora la visita al Baix Camp del cònsol alemany a Múrcia Friedrich Holzwarth, recollida en l’obra de Corretger. De fet, Alemanya, Suïssa i França eren les principals destinacions exteriors d’avellana i ametlla local. En paral·lel, va emergint l’avicultura com a nou negoci, de la mà de la Cooperativa Comarcal o les granges Roca, Banús i Artiga, entre d’altres. Reus és en aquell moment un dels indrets pioners en la cria d’aus d’una forma productiva.
