Conèixer l’origen brut de les fortunes d’una part de la burgesia catalana al segle XIX

L’exposició Universal de 1888 és considerada com el primer gran esdeveniment que va organitzar Barcelona com a pretext per impulsar la transformació urbanística de la ciutat i que, posteriorment, es va replicar com a fórmula d’èxit el 1929, sobretot pels Jocs Olímpics del 1992 i, en darrer terme, el 2004 pel Fòrum Universal de les Cultures. A les acaballes del segle XIX, la iniciativa va deixar en herència el parc de la Ciutadella i la urbanització del front marítim fins a la Rambla, amb la irrupció de l’estàtua de Colom com a gran emblema, a més de l’Arc del Triomf. La capital catalana es presentava a escala internacional com una gran ciutat industrial a escala europea, tot i que amagava una de les vergonyes d’una part de la seva burgesia: la participació activa en l’esclavatge en les seves colònies americanes, amb Cuba com a exponent i, en conseqüència, l’origen brut del seu patrimoni.

El Museu Marítim de Barcelona ha allargat fins al pròxim 5 d’abril de 2026 l’exposició Infàmia, la participació catalana en l’esclavatge colonial, que ha estat un dels primers intents seriosos de revisió de la memòria històrica que s’han fet a Catalunya amb vocació reparadora, seguint l’exemple d’altres països europeus. Les llotges del Liceu de la burgesia catalana en contraposició amb les reixes, en al·lusió a les presons on romanien joves africans després de ser segrestats i a l’espera de ser transportats amb condicions infrahumanes a Cuba, per treballar principalment en plantacions de sucre o cafè. L’exposició de 1888, l’intens procés d’industrialització i, fins i tot, el modernisme no es podrien entendre sense la contribució d’una part de la burgesia catalana, com els indians, que va obtenir importants beneficis amb el tràfic d’esclaus i, de tornada a Catalunya, va invertir en sectors emergents com el tèxtil, les finances o el ferrocarril.

Infàmia’, al Museu Marítim, denuncia la participació catalana amb l’esclavatge a Cuba

De fet, l’exposició de 1888 també va significar la culminació del suport de la burgesia catalana al retorn de la monarquia borbònica, restaurada el 1874, amb el pretext que el desenvolupament econòmic només era possible amb pau social. L’esclavatge no es va prohibir a Cuba fins al 1886, convertint-se en el penúltim territori americà en fer-ho. Davant els primers intents d’insurrecció autòctons del 1869 a l’illa, els principals industrials ja havien convençut la Diputació de Barcelona per mobilitzar 3.600 voluntaris catalans en defensa de l’Imperi espanyol, que en la majoria dels casos eren joves procedents de famílies amb pocs recursos amb la promesa d’un futur millor. Tot i la prohibició del tràfic de persones el 1820, dominat fins aleshores per Anglaterra, l’activitat va continuar a les colònies espanyoles, ajudada per la permissivitat de les autoritats locals que feia els ulls grossos davant un entramat meticulosament organitzat i que generava importants rendiments. Es calcula que només al segle XIX més de mig milió d’africans van ser segrestats i transportats a Cuba per negrers, dels quals el més conegut va ser Antonio López, marquès de Comillas i del qual es va retirar la seva estàtua a Barcelona el 2018.

López, considerada la fortuna catalana més gran del segle XIX, va ser el principal exponent d’aquest ràpid enriquiment a Cuba mitjançant el tràfic d’esclaus i posterior retorn a Catalunya, amb la mobilització de capital a nombrosos sectors emergents, com el navilier, bancari, immobiliari, ferroviari o tabaquer, entre d’altres. A Barcelona va voler exterioritzar el seu èxit econòmic i social amb l’adquisició del Palau Moja, a la Rambla. Aquest edifici pertany ara a la Generalitat de Catalunya, que recentment va acollir una part de la polèmica exposició Fabular paisatges, comissariada per Manuel Borja-Villel. na de les idees de la mostra era que justament l’exposició de 1888, amb l’estàtua de Colom com a símbol, va servir per presentar el colonialisme com una gran gesta, emmarcat en el discurs hegemònic de l’època i que ha persistit en el temps. I no n’hi ha per menys, ja que va ser l’origen d’algunes de les primeres fortunes de la burgesia catalana.