El mirall bavarès

Als seguidors de la macroeconomia, ens ha sorprès l’agost passat les excel·lents dades del Producte Interior Brut (PIB) d’Alemanya, que en el segon trimestre de l’any ha crescut un 2,2%. El país germànic l’associem a la seva potència exportadora gràcies a una indústria d’alt valor tecnològic, però el seu alt desenvolupament econòmic i social fa que sigui un referent en moltes coses i també en la potenciació de productes i serveis. Les vacances sempre és una bona ocasió per conèixer de primera mà la realitat quotidiana d’un país i aquest estiu ha estat el torn de Munich i l’estat de Baviera, en general. Per això, quan he vist de nou una fotografia de Louis Van Gaal i els seus jugadors del Bayern de Munich vestits de bavaresos i amb una cervesa a la mà ja no he pensat que és una frikada de l’exentrenador del Barça.

De fet, a l’octubre segur que tornarem a veure arreu la imatge de l’holandès vestit de nou de bavarès, en motiu de la multitudinària festa de la cervesa i coneguda com Oktober Fest. I aquí va una de les primeres sorpreses positives que ens dóna Munich i Baviera: la potencialitat de la història i la tradició per reforçar la identitat d’una societat, però també per donar una personalitat diferenciadora a un territori, tant com a destí turístic com a nivell d’oferta comercial i gastronòmica. Fins i tot, uns amplis aparadors del centre comercial de Munich exposaven reinterpretacions modernes del vestits tradicionals, realitzats per les grans firmes internacionals de moda de luxe.

L’estat demostra la potencialitat de la història i la tradició per reforçar la identitat d’una societat

I en el paradís de la cervesa també és possible que les diferents marques locals s’uneixin per presentar-se de forma conjunta davant els turistes, amb anuncis a publicacions i guies dirigides als turistes. Afortunadament per les empreses elaboradores, trobar una alternativa a la cervesa muniquesa és impossible en els bars i les populars terrasses. Però el mateix podem dir del pa, amb les seves diferents varietats, i les salsitxes bratwurst . I aquesta és una altra de les bones pràctiques a aplicar-nos: la gran defensa del producte local i propi amb un discurs convençut de qualitat, proximitat i d’autenticitat. Davant d’això, segueixo pensant que encara està tot per fer amb el vi, en una demarcació amb set Denominacions D’origen (DO)i on la presència de producte autòcton en bars i restaurants és mínima i passa completament desapercebuda pel turista mitjà que arriba sense cap predisposició. I finalment, les potencialitats queden en això si no s’hi aboquen els recursos necessaris per convertir-ho en una realitat i desprès recollir-ne els fruits gràcies a convertirlo en un potent pols d’atracció.

Té personalitat diferenciadora turística, i d’oferta comercial i gastronòmica  

D’això Alemanya també en sap molt. Avui el país té més de 80 complerts museus a l’aire lliure que recuperen com es vivia en els dos darrers segles, tot dinamitzat amb artesans en determinats espais on ensenyen els seus oficis o, fins i tot, venen els seus productes, com els ceramistes. O passejar pel parc olímpic de Munich 72 i veure que avui pertany a la ciutat, gràcies a la dinamització de la zona fluvial i l’entorn de l’estadi, que contrasta amb l’eterna assignatura pendent de Barcelona de convertir Montjuïc en el gran parc de la ciutat. A casa nostra, Tarragona compleix 10 anys de la declaració de Patrimoni de la Humanitat i avança a un ritme molt lent i molt poc ambiciós, amb gairebé tot per fer encara: museïtzació de mínims, accessos difícils i equipaments encara tancats. Però ja se sap, la culpa la té la crisi!