75 anys de Xesco Boix. Una amistat personal amb Ramon Nadal a partir de Pete Seeger

«Jo mai oblidaré Xesco. Ell estimava la gent. Ell estimava el món. Ell estimava especialment els nens i jo espero que els nens mai deixin de cantar les cançons que ell els hi va ensenyar». És Pete Seeger (1919-2014) en la seva carta de resposta a Ramon Nadal, el qual l’havia informat de la seva mort el 21 de juliol 1984. El músic americà, que va difondre l’activisme pacifista i ecologista mitjançant les seves cançons de folk, va ser el principal referent artístic i humà de Xesco Boix. El disc We shall overcome (Tots junt vencerem) l’havia impactat molt i l’estada, amb només 17 anys, als Estats Units per fer el preuniversitari va permetre conèixer-lo personalment, de manera que de tornada a Catalunya va ser l’introductor de les seves cançons. El folk català va obrir-li la porta al món de l’espectacle i també va ser el pas previ per convertir-se en animador infantil, unint la seva passió per la música i pels nens, ja que havia estudiat pedagogia. El passat 3 de febrer van complir-se 75 anys del seu naixement i nombrosos cantants van recordar-lo amb cançons seves, d’entre una obra formada per 35 discos i cassettes, deu llibres i cançoners i prop de 6.000 cantades arreu.

Ramon Nadal, químic de professió i durant 25 anys director de la incineradora del Camp de Tarragona, és un dels principals experts de Pete Seeger i de la cançó folk a l’Estat. Precisament aquesta afició va ser el nexe comú per conèixer Xesco Boix i construir una amistat personal. «El 1978 vaig veure la seva adreça particular en un disc i vaig preguntar-li si tenia un llibre de cançons populars americanes que feia temps que buscava, em va convidar a casa seva i des d’aleshores va començar una amistat primer al voltant de l’intercanvi de música i que amb el temps va traslladar-se a l’àmbit personal». Nadal m’ensenya una petita mostra de les cartes rebudes, que reflecteixen perfectament la seva personalitat. Algunes són cartes de mida d’una postal de cartró ondulat, reciclat de caixes, on hi dibuixava una guitarra i un cor i amb l’adhesiu de «Nuclears? no gràcies». N’hi ha d’altres de mida d’un foli on l’encapçalament era un petit text de l’activista dels drets civils Martin Luther King.

«Pete Seeger i Xesco Boix són dues de les persones que més m’han influït a la vida i a les quals m’hauria agradat semblar-me», resumeix Nadal, el qual com a bon químic ha traçat les similituds entre els dos personatges: «més enllà de l’aparença externa, s’assemblaven tant en línies de pensament com en les idees de relacionar-se amb la gent i hàbits de vida, com dues gotes d’aigua». D’aquesta anàlisi a partir de l’amistat amb ambdós, ha identificat deu característiques comunes: predilecció per cantar en solitari, l’idealisme per canviar el món mitjançant les cançons, l’honestedat en la seva feina, el rebuig d’un excessiu mercantilisme, l’estimació per la música, el respecte envers els orígens, el gust per la senzillesa, la combinació de l’espontaneïtat amb la maduresa, l’ecologisme i el desig de màxima difusió de la seva música.

D’entre les particularitats de Xesco Boix, defensa que «tot i ser idealista, tocava de peus a terra des d’un catalanisme radical, on no només volia la recuperació dels drets identitaris, amb la llengua al capdavant, sinó també els socials». Darrere la seva inconfusible gorra i barba s’amagava «una persona molt exigent i meticulosa que buscava sempre els resultats, que en el seu cas era que els nens aprenguessin les cançons, entenguessin els missatges per ser el dia de demà una bona persona».

Xesco Boix va ser el primer animador infantil i darrere seu una llarga llista de noms com Noé Rivas, Àngel Davant, Toni Gimenez, Lluís M. Panyella, Pep López, entre d’altres. El sabadellenc Rahmon Roma, amb gairebé quarenta anys de trajectòria, ha preparat un espectacle dedicat als 75 anys de Xesco. «Ell va inventar l’ofici i és una inspiració i un mestratge tot i no haver-lo conegut personalment, ja que molts ens hem fet nostres les seves cançons i dinàmiques amb els nens, perquè molts recursos que utilitzava són molt vàlids avui», explica.