Colm Tóibín, l’escriptor irlandès vinculat per sempre als Pirineus

Tot va començar amb la mort del dictador Franco, de la qual justament aquest any es compleixen els cinquanta anys. Les escoles van tancar deu dies i va ser el moment perfecte per fer una escapada als Pirineus. Després de set hores de viatge des de Barcelona van arribar a una gairebé abandonada Farrera (Pallars Sobirà) i ocupada per hippies. Des d’aleshores, l’escriptor irlandès Colm Tóibín manté una estreta vinculació amb la localitat, on va adquirir i posteriorment reformar un paller, que és la seva casa d’estiueig cada any.

Aquest darrer estiu ha estat especial per a ell perquè ha presentat el seu llibre Una casa al Pallars, coincidint gairebé amb el temps amb el llançament d’un dels grans llibres del 2024 a escala internacional com és Long Island, que és la continuació de Brooklyn. Precisament, el treball amb què va obtenir un gran reconeixement fins a convertir-se en tres ocasions finalista del prestigiós Premi Booker.

Gairebé sempre s’arriba als autors a partir dels llibres. En el meu cas no és així amb Colm Tóibín. Segurament hi té molt a veure que ell va ser molts anys periodista i, sobretot, que decidís fugir d’una pobra i rural Irlanda l’any 75 per venir a viure un temps a Barcelona. De la seva estada a la capital catalana en va sortir el llibre d’assaig Homenage to Barcelona, que va ser el meu primer contacte amb Tóibín. Un treball on mostra el seu agraïment a Catalunya i la seva admiració per la cultura i la llengua catalana. El meu retrobament amb Tóibín ha estat aquesta vegada més literari llegint els seus dos darrers llibres editats, complementat amb la lectura de El llarg hivern, reeditat l’any 2023 per Amsterdam, i ambientat als Pirineus.

L’escriptora ampostina Maria Climent va organitzar a final d’any un Club de Lectura a la llibreria El Soterrani de Tarragona, amb una proposta de tres llibres, que incloïa Long Island. L’opinió majoritària va ser que el llibre havia sorprès perquè recollia tots els elements d’una gran novel·la, com són la trama, els personatges i els conflictes quotidians. I tot en un llenguatge molt planer, que pot ser entès com un elogi, però també com un avís per aquells que busquen una expressió literària més complexa. És la història d’una irlandesa que emigra als Estats Units, on es casa amb un italià, i en un moment determinat decideix tornar al seu poble per reviure records de joventut.

Tóibín és dels primers autors irlandesos que s’atreveix a parlar de l’emigració d’una forma oberta després de dues generacions de silencis. Irlanda va patir una gran fam a mitjan segle XIX, provocada per la plaga de la patata, amb un balanç d’un milió de morts i un altre milió llarg que va fugir principalment als Estats Units.

També d’una família emigrada parla el llibre Una casa al Pallars, que va presentar el passat estiu amb algunes xerrades pel territori. Un text inspirat en una situació viscuda feia molts anys a Barcelona, quan va conèixer unes germanes que havien tornat a Catalunya després de viure molts anys a Argentina. En aquest cas tornen als Pirineus, al poble de Burg, incorporant situacions també familiars per a la gent del Pallars, com banyar-se de nit a la piscina de Llavorsí.

Aquest treball va ser escrit durant la COVID i va oferir-lo a l’editorial pirinenca Edicions Salòria, dirigida per Marcel·lí Pascual, prèviament traduïda al català i amb il·lustracions d’una amiga anglesa resident al Pallars. Edicions Salòria ja havia editat temps enrere el conte Estiu del 38, que havia publicat Tóibín inicialment a la revista The New Yorker l’any 2013, ambientat durant la Guerra Civil entre la Pobla de Segur i Tremp.

L’escriptor irlandès ha escrit tres obres amb els Pirineus com escenari. Un llarg hivern també incorpora ficció a partir de fets reals del Pallars explicats a l’autor durant les seves estades periòdiques. En aquest cas, la història gira entorn l’enyorança d’una dona cap al seu poble natal, una circumstància que la porta a fugir de la seva família, tot i que una forta tempesta d’hivern la sorprèn fins al punt que el seu cos desapareix.