Adéu a la Colònia Castells. L’últim reducte de suburbis obrers a la Barcelona d’entreguerres
«Volem un parc dels passatges de la Colònia Castells, una alternativa imaginativa al formigó de l’Ajuntament». Nombrosos cartells encara deixen testimoni d’un dels capítols més llargs i polèmics de transformació de Barcelona. En breu arribaran les màquines perquè, en un any i una inversió superior als 3 milions d’euros, es completi la remodelació de l’espai de l’antiga Colònia Castells, un suburbi obrer aixecat a la Barcelona d’entreguerres tot just fa cent anys i que ha perviscut fins ara en ple cor de Les Corts.
Fa gairebé un any es va presentar el que havia de ser el darrer i definitiu capítol de la Colònia Castells. El nou projecte d’urbanització, ubicat en els carrers Entença, Taquígraf Martí, Equador i Montenegre, preveu un gran parc de 10.000 metres quadrats, que el govern municipal defineix com un petit pulmó per al districte de Les Corts, mentre que els veïns el critiquen per l’excés de formigó. Una de les intervencions més destacades és un gran pèrgola d’acer que seguirà el traçat dels antics carrers de la colònia. Per preservar la memòria històrica s’ha decidit conservar un grup de cases que caldrà remodelar per destinar-ho posteriorment a equipaments de servei i dels horts urbans projectats. A més, des de finals d’any, ja hi ha uns plafons en forma d’exposició permanent per recordar l’espai.
La filera d’onze casetes permet fer-se una idea de la colònia i viatjar a la Barcelona de fa cent anys, que va viure un gran impuls urbanístic a partir de l’Exposició Universal de 1929. Encara que pugui semblar estrany avui, en aquell moment Les Corts representava la perifèria de Barcelona, a la qual s’havia annexionat no feia massa anys. Per tant, va ser una zona d’expansió que també va acollir barris d’habitatge obrer, majoritàriament immigrant. La particularitat de la Colònia Castells és que és una de les últimes mostres d’aquesta urbanització de petites casetes unifamiliars, sovint anomenades també cases barates.
El desenvolupament urbanístic arriba a Les Corts, entesa en aquell moment com una segona perifèria, menys diversificada socialment i dominada per treballadors joves no qualificats i d’origen immigrant. Coneguts popularment com «xarnegos», arribaven principalment d’Almeria i Múrcia i altres indrets afectats pel tancament de les mines. El paisatge urbà es va anar conformant per cases baixes de petites dimensions, distribuïdes en passatges, de les quals la Colònia Castells constitueix un dels darrers reductes. Cap al 1930 allotjava gairebé 800 persones en els 142 habitatges que hi havia repartits en una hectàrea de superfície. Amb cases de poc més de 35 metres quadrats, on hi vivien una mitjana de 5 persones, el carrer era la continuació de les llars i l’espai per excel·lència de socialització.
Ara, amb l’arribada de les màquines, l’espai busca integrar-se a la realitat de Les Corts, transformada a partir de 1976 gràcies a la Zona Universitària i el Camp Nou, on la Diagonal serveix de divisió entre la zona residencial de luxe, per dalt, i l’àmbit de serveis i hotels, per sota. En cent anys ha passat de ser un dels barris més modestos a un dels més cars de Barcelona.
