Aprendre les principals capacitats dels directius empresarials, a partir dels castellers

Què tenen en comú els castellers i els líders empresarials? Amb aquesta pregunta, des de l’escola de negocis IESE han elaborat un cas d’aprenentatge en què els alumnes treballen les principals capacitats que han de tenir els directius: mobilitzar equips, fomentar la cohesió i aconseguir els objectius ambiciosos. Com explica la professora Mireia Las Heras, «les colles no només són un símbol de treball conjunt, sinó també una metàfora poderosa per a la gestió empresarial».

«Ha estat un gran descobriment i mai hauria imaginat que hi havia tants elements que es poden traslladar al món de l’empresa», confessa la coautora del cas Castellers: el repte de tocar el cel. Las Heras és professora de Direcció de persones a l’IESE i, recentment, ha rebut el reconeixement del Financial Times Responsible Business Education Awards 2025 per aquest treball sobre lideratge, tant per la temàtica com per la metodologia utilitzada. Sempre l’havia atret el món dels castells i sovint en feia referència a les seves classes. Una alumna de Valls va posar-la en contacte amb l’alcaldessa Dolors Farré i el següent pas ja va ser una intensa immersió de diversos mesos i la participació en assajos i les diades de Sant Joan i Sant Úrsula.

«Els castells són molt contra intuïtius, ja que com més temps portes més avall et situes i, en canvi, com més inexpert, més visibilitat tens», destaca Las Heras. «És de les poques activitats en el món que participen amb el mateix objectiu un nen de 5 anys i una persona de 92 anys i ambdues són igualment importants», afegeix. Una altra de les contribucions dels castells és l’adaptació al canvi constant, donat que al llarg del temps s’ocupen diferents posicions en funció de les capacitats físiques, tècniques i mentals. La clau de tot plegat és el compromís, un dels creixents reptes al món de l’empresa: «Les colles són un exemple paradigmàtic perquè els seus castellers decideixen destinar el seu temps i la seva energia durant l’estiu, en període de vacances, i en unes condicions que no són còmodes», explica la professora de l’IESE.

El cas pràctic insta els alumnes a escollir el pròxim cap de colla de la Joves de Valls entre tres candidats, amb perfils diferents, tant en experiència com en coneixements tècnics i gestió d’equips. Per a Las Heras, els nous líders de les empreses s’han d’emmirallar en els màxims representants castellers. «Els caps de colla tenen un rol molt complex, més enllà de la part institucional i econòmica, que assumeixen amb els corresponents presidents. Ells han de gestionar els sentiments de tots els integrants, captar nous membres, afrontar la constant renovació de cada part del castell i, sobretot, fer la planificació estratègica de la temporada que cal acompanyar amb molta tasca de motivació i comunicació, sense oblidar la part tàctica de cada diada castellera». També incideix en el paper de ‘referent històric’ que exerceix la figura del cap de colla, ja que quan es deixa el càrrec es converteix en ‘patrimoni de l’entitat’ pel seu llegat.

En aquest cas, l’IESE ha anat més enllà de la part participativa de debat i incorpora una part activa i d’ús de noves tecnologies. «Som una gran família, amb petites famílies senceres que formen part dels castells», explica Sergi Pasqual, integrant de la Colla Vella dels Xiquets de Valls que s’ha desplaçat al Campus Nord de Barcelona de l’escola de negocis. Davant seu té 30 directius d’empreses d’arreu del món que cursen el Global Executive MBA i que han descobert en diferents vídeos proporcionats pel Museu dels Castells el seu origen i evolució. ‘Objectiu comú’ ha estat la idea principal que els ha suggerit la tradició catalana.

Un viatge al mig de la plaça del Blat en plena diada castellera amb les ulleres de realitat virtual serveix de preàmbul per sortir als jardins del campus i fer la primera construcció entre els participants del programa. Pasqual ha portat faixes de la Vella de Valls per a tots, complementat amb mocadors específics de l’IESE. Una manera molt directa de viure en primera persona la màgia dels castells.